El passat 27 de juny, els ministres d'Afers Exteriors de Ruanda i de la RDC van signar un Acord de pau amb la mediació dels Estats Units. D’una banda, algunes veus crítiques han titllat aquest acord de “comèdia” i de “paravent” per facilitar l’espoliació dels recursos minerals congolesos per part dels Estats Units, cosaque el converteix en un acord comercial més que no pas de pau. De l’altra, la societat civil denuncia la seva exclusió de les negociacions i amenaça de mobilitzar-se contra aquest “teatre”. Però, en absència d’una estructura estatal sòlida, quin marc regula les iniciatives de la societat civil?
També hi ha qui hi veu un blanqueig de la responsabilitat de Ruanda i del M23 en les massacres massives comeses, sense possibilitat de recórrer a la justícia de transició per esclarir la veritat, fer justícia, obtenir reparacions i garantir la no repetició dels crims. A més, en el territori sostret a l’autoritat de l’Estat congolès, el saqueig de l’or, del coltan i de les terres rares del Kivu corre el risc de ser blanquejat.
També hi ha qui hi veu un blanqueig de la responsabilitat de Ruanda i del M23 en les massacres massives comeses, sense possibilitat de recórrer a la justícia de transició per esclarir la veritat, fer justícia, obtenir reparacions i garantir la no repetició dels crims. A més, en el territori sostret a l’autoritat de l’Estat congolès, el saqueig de l’or, del coltan i de les terres rares del Kivu corre el risc de ser blanquejat.
