Des de la Lliga dels Drets dels Pobles, us proposem la lectura de l'interessant article de Jordi Palou Justícia Universal y derechos.  Jordi Palou, advocat acreditat a la Cort Penal Internacional, mediador i consultor en resolució pacífica de conflictes i representant legal del Fòrum Internacional per la Veritat i la Justícia a l'Àfrica i als Grans Llacs, opina i es posiciona en contra de la modificació de la llei de la Justícia universal i reflexiona sobre el seu ús en països que pateixen conflictes violents i sobre l'expemple del cas espanyol, pioner en aquesta pràctica.

Les actuacions del President Alan García vulneren els compromisos assumits pel Perú a convenis i tractats sobre els drets dels pobles indígenes

Barcelona, 8 de juny de 2009. – Les associacions catalanes, alternativa Intercanvi amb Pobles Indígenes i la Lliga dels Drets dels Pobles, expressen el seu rebuig davant els fets ocorreguts a Perú, el passat 5 de juny, que van acabar amb desenes de morts i de ferits entre indígenes i policies com a resultat del desallotjament de les posicions que ocupaven els indígenes a Bagua (departament d'Amazones), dut a terme per les forces especials de la Policia Nacional (DINOES).

Els pobles indígenes: shuar, achuar i awajun, de l’Amazònia peruana, portaven 60 dies movilitzats, lluny de les seves comunitats, en protesta pels decrets legislatius emesos pel govern d'Alan García, els quals donen, en concessió a les transnacionals, l'explotació dels recursos naturals que hi ha a les terres que ocupen des de temps ancestrals.

Nena de la comunitat Chaya

El 9 d’abril va començar una vaga general de gran abast a diversos punts de la selva amazònica. Els protagonistes d’aquesta mesura de pressió són indígenes i mestissos de la selva que exigeixen la derogació de determinades lleis que obren les portes encara més a l’explotació forestal i agropecuària i a l’apropiació de les aigües dels seus territoris. Aquestes lleis són un primer pas per a l’expropiació de les seves terres, perquè siguin lliurades en concessió a empreses petroleres, mineres o productores d’agrocombustibles. Les principals accions de protesta han tingut i tenen lloc a Yurimaguas, capital de la Província d’Alto Amazonas, on es va tallar el trànsit fluvial i per carretera i on predominen els pobles shawuis i cocama-cocamilla. Però també els pobles awajún, wampis, quítxues, arabeles, shipibo-conibo, ashaninkes... han blocat altres rius, com ara el Napo, el Pastaza, el Morona... on els darrers dies hi han reprimit amb duresa unitats especials de la policia i l’exèrcit.